Escolta Poblet: com vàrem fer el podcast

Hem explorat a fons les possibilitats del podcasting com a veritable extensió, totalment lliure, creativa i, per tant, profundament periodística, de la ràdio convencional que tant estimem.

Feia temps que la Sílvia Tarragona i jo teníem ganies de fer alguna cosa de ràdio plegats, però sortint-nos una mica de les normes. Fa anys que col·laborem, i amb molt de gust, a RNE, però trobàvem a faltar un espai una mica diferent, deixar-nos anar una mica més. Cadascú té la seva manera de «deixar-se anar», i va resultar que per a nosaltres això volia dir agafar uns quants micros i anar a passar uns dies a Poblet a parlar amb persones, escoltar molt i fer-ne un podcast. Perquè el podcasting és això: la llibertat de fer ràdio a un ritme diferent, sobre el terreny, sense gaires més límits que la pròpia imaginació. Escolta Poblet va néixer, per tant, de la voluntat de tornar a una manera de fer ràdio molt artesanal, fora dels estudis, a peu de carrer. Després de dècades de trajectòria, a tots dos ens venia de gust recuperar el contacte directe amb els espais, els sons… Jugar a fer ràdio, en definitiva, i el podcasting ens oferia una eina ideal per fer-ho amb llibertat.

Tots els capítols del podcast Escolta Poblet estan ja disponibles a la web de Radio4.

El punt de partida va arribar de manera inesperada, a partir de la lectura d’un article de la doctora Rosa Alsina sobre la construcció del paisatge sonor de Poblet, que podeu trobar en aquest número de la Revista de la Germandat de Poblet. La idea que el so del monestir —els seus silencis, les seves reverberacions, els seus ritmes— respon a una organització precisa que ve de l’edat mitjana va obrir una línia de treball immediata. De seguida es va fer evident que allà hi havia un projecte en què l’àudio podia ser protagonista.

Des del principi vam tenir clar que no volíem explicar Poblet des de fora, ni des del passat. El podcast només tenia sentit si era el resultat d’un treball de camp real i si els aprenentatges que se’n derivaven, allò que podíem explicar als oients, tenia a veure amb el món actual. Això implicava recórrer el monestir amb el micròfon a la mà i escoltar-lo amb atenció: portes que s’obren i es tanquen, passes pels corredors, escales, campanes, rellotges, sorolls de fons. Molts d’aquests sons formen part de la vida quotidiana dels monjos, i en alguns casos els vaig demanar directament que els reproduïssin per poder-los enregistrar amb precisió.

Trailer del podcast Escolta Poblet:

Aquesta feina només tenia sentit si després érem capaços de transportar l’oient, agafar-lo de la mà i tenir-lo al costat durant tot el programa. El muntatge sonor, per tant, el vàrem construir a partir d’aquesta idea. En alguns moments conviuen fins a onze pistes simultànies en diferents plans, generant una arquitectura que busca situar l’oient dins del monestir. L’ús de l’àudio binaural reforça aquesta sensació de presència: no es tracta només d’escoltar, sinó de ser-hi. Escoltat amb auriculars, el podcast Escolta Poblet ens dona la sensació de tenir la Sílvia a un costat, el Pep a l’altre i el convidat, davant, com si estiguéssim a la mateixa cambra on es feia l’entrevista.

La música hi juga un paper essencial. La selecció musical —en gran part a càrrec de la Sílvia Tarragona— evita deliberadament el camí més previsible. No es tracta d’il·lustrar ni molt menys de simplement acompanyar, sinó de dialogar amb els continguts, de vegades convidant a la reflexió, de vegades com a contrapunt, de vegades amb un toc d’humor. En un moment concret en què parlem d’aquesta tecnologia, fins i tot vam incorporar una sintonia generada amb intel·ligència artificial, com a part d’aquesta mateixa voluntat d’explorar llenguatges.

Playlist d’Escolta Poblet

Tot el procés es va desenvolupar amb una naturalitat sorprenent. Hi ha hagut moltes hores de feina —lectura, pensament, enregistraments, converses—, però el projecte ha avançat amb una fluïdesa poc habitual. En gran part perquè el monestir de Poblet ens ha obert totes les portes: hem pogut enregistrar amb llibertat i treballar amb una complicitat total.

En paral·lel, el projecte també respon a una presa de posició. En un moment en què molts continguts sonors —també els que es presenten com a podcast— tendeixen a estar institucionalitzats, finançats o vinculats a interessos de marca, Escolta Poblet reivindica una altra via. El podcast com a espai periodístic, com a eina per explicar la realitat i per portar al present qüestions que, en aquest cas, neixen del món medieval però interpel·len directament el present. Per això, des del punt de vista de producció, és un projecte completament independent i autofinançat. Sense encàrrecs previs ni condicionants externs. El suport institucional de RTVE ha estat fonamental en la difusió, però ha arribat després, quan el podcast ja estava fet, com a resultat per la feina feta, i no com a fruit d’un encàrrec.

El recorregut posterior —la seva presentació pública, la implicació de diferents institucions, o el fet d’haver arribat a la final dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya— forma part d’aquesta segona vida del projecte. I és, també, motiu d’agraïment!

Però el valor d’Escolta Poblet continua sent el mateix que al principi: un treball fet des de la proximitat, des del temps i, sobre tot, des de l’escolta.