Bach: Cantates
Les cantates de Johann Sebastian Bach són un dels universos musicals més complexos i rics que conservem. Escrites en la seva majoria per interpretar en el marc de les celebracions litúrgiques de Sant Tomàs de Leipzig, cada cantata és un comentari musical a les lectures bíbliques del dia corresponent. Amb tot, també trobem cantates profanes, per a altres celebracions que tenien lloc en dependències de nobles, el consell municipal o la universitat. Encara que Bach no va escriure cap òpera, les cantates són l’espai en què reflexiona sobre les preocupacions de qualsevol ésser humà que s’aturi, per uns moments, a pensar.
A les cantates de Bach es fon (sense confondre’s) el que és humà amb el que és diví. John Elliot Gardiner, en el seu llibre Music in the castle of Heaven, explica com, per exemple, els ritmes de dansa estan presents en moltes d’aquestes obres, sense renunciar per això a la profunditat i la mirada serena cap al nostre interior. Gardiner detalla a més com els pilars de l’educació de Bach van ser la Religió, via d’aprenentatge del que ara en diríem Humanitats (literatura, pintura, etc) i la Música, com a canal pel qual aprendre Ciències (matemàtiques, lògica, harmonia, física del so). Les cantates, doncs, són per a Bach la màxima expressió del saber humà, on cristal·litzen tota la seva saviesa juntament amb les seves emocions.
L’any 2016 vaig rebre l’encàrrec de coordinar la integral de Cantates de Bach que van impulsar en el seu dia el Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona. El projecte, iniciat pocs anys abans, queda interromput el juny de 2018, però després de fer l’estudi aprofundit de les cantates per a planificar la programació, vaig pensar que el material acumulat bé mereixia tenir alguna sortida de profit i no quedar arraconat en un calaix. Per això, a partir de febrer de 2018 em proposo publicar, cada primer diumenge de mes, el comentari a una cantata de Bach, seguint l’ordre correlatiu del catàleg.
He considerat important reproduir amb cada cantata els textos bíblics a què fa referència, i per entendre’ls millor he optat per llegir els comentaris que els monjos de Poblet publiquen a internet. Ells, com Bach, viuen immersos en la vida religiosa, i per tant em sembla que els seus comentaris són especialment indicats per a llegir les Escriptures amb una mirada el més propera possible a la que podria haver tingut el geni alemany (la seva música, com va dir Widor , està per damunt de les diferències entre les diverses branques del cristianisme).
Per un moment, em vaig plantejar també traduir les cantates, però l’excel·lent treball fet per Saúl Botero (en castellà) i Antoni Sàbat (en català) farien redundant l’esforç, que d’altra banda no milloraria els seus resultats. Els comentaris parteixen de l’escolta i anàlisi personal de les cantates, combinats amb la reflexió serena sobre la música de Bach i les Escriptures a què es refereixen. Enfoco el treball com un mes de convivència amb cada cantata, intentant trobar tantes respostes com sigui possible. Per a això, també em recolzo en els analistes que m’han precedit, com Wolff, Schweitzer, Spitta, Butt… Amb tot, sempre quedaran preguntes per respondre. Aquesta és, precisament, la principal característica de les obres mestres. En qualsevol cas, si en aquesta empresa hi ha algun mèrit, és de Bach. Els errors, meus.
Pep Gorgori
Bibliografia:
[mendeley type=»folders» id=»7b2d1a2b-2b85-4db5-bd64-efaf7641522a» sortby=»authors»]