Bach: cantates de Sant Joan

Aquesta setmana hi ha cantates de Bach a L’Auditori de Barcelona. Per això n’hem parlat al Wonderland, com podeu escoltar aquí. A més, també podeu llegir a sota les notes al programa del concert que he preparat:

 

 

Sant Joan i Johann Sebastian

 

La figura de Sant Joan sembla haver exercit una fascinació especial sobre Johann Sebastian Bach, si hem de jutjar per la qualitat i la intensitat d’algunes de les diferents obres que d’una manera o una altra es relacionen amb l’evangelista. Al juny se celebra la seva festivitat, i per tant és un excel·lent moment per retrobar la cantata BWV 7, Christ, unser Herr, zum Jordan kam, estrenada precisament el 24 de juny de 1724.

Albert Schweitzer veu una relació clara entre l’inici d’aquesta obra i la fantasia coral per a orgue homònima, BWV 684, que comparteixen una clara voluntat imitativa per emular musicalment les aigües del riu Jordà, on Crist és batejat. Els delicats motius en semicorxeres del primer moviment atorguen des de bon començament un paper especialment destacat al violí solista. Tant és així que Alfred Dürr considera que aquest inici ha de ser vist pràcticament com un concert per a violí amb cor. En efecte, amb la riquesa del cor i el tractament orquestral Bach vol deixar ben clar que el naixement del Baptista és motiu de celebració.

En els moviments posteriors retrobarem el violí en diferents ocasions, però el que destaca sobre tot és el crescendo que fa en cadascuna de les àries per a solistes (baix, tenor i contral successivament), en què la complexitat i, un cop més, la intensitat dramàtica, són majors en cadascuna d’elles. Aquest fet, junt amb la magnificència del cor, que protagonitza una tercera part, aproximadament, de la cantata, ens remet a la Passió segons Sant Joan, considerada la més teatral, gairebé operística, de les obres de Bach. Sant Joan i Johann Sebastian, quan treballen junts, ens donen moments de gran bellesa.

La cantata Vergnügte Ruh’, beliebte Seelenlust, escrita per al sisè diumenge després de Trinitat i estrenada el 28 de juliol de 1728, és una de les planes més preuades del repertori per a Altus. Aquí el violí deixa pas a l’orgue com a instrument protagonista acompanyant una veu que ens porta des de la serenitat de l’ària inicial al turment en constatar que el pecat avança malgrat els esforços dels bons cristians. A l’ària final retrobem un dels motius habituals en l’univers teològic bachià: la impaciència per trobar Déu i per tant la pau, després de la vida terrenal. L’exigència tècnica de la partitura, tant per al solista vocal com per a l’instrumentista, fa pensar que Bach la va escriure pensant en un bon cantant i en les seves pròpies habilitats com a organista.

Finalment, a la cantata Ach Herr, mich armen Sünder seguim veient com Bach reflexiona al voltant de la purificació dels pecats, aquest cop recuperant una melodia fàcilment reconeixible per als més asidus a la música del kantor. Es tracta del coral Herzlich tut mich verlangen, que té un paper tan destacat a la Passió segons Sant Mateu (O Haupt voll Blut und Wunden), i propi del temps de Setmana Santa. El fet de reutilitzar la música de cantates profanes per a les àries d’aquesta cantata no resta força al missatge que vol transmetre: recordar-nos, algunes setmanes després de Setmana Santa, que la salvació la devem al sacrifici del fill de Déu però que depèn de nosaltres. Es va estrenar just l’endemà de la cantata que obre el concert. Celebrem Sant Joan, sí, però amb compte.

 

Pep Gorgori

Musicòleg i periodista

 

CONCERT A LA SALA ORIOL MARTORELL DE L’AUDITORI:

BACH: Christ unser Herr zum Jordan kam, BWV 7
Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust, BWV 170

Ach Herr, mich armen Sünder, BWV 135

INTÈRPRETS I ARTISTES CONVIDATS

Cor de Cambra Anton Bruckner
Orquestra Barroca Catalana
Pau Bordas, baix
Diego Blázquez, tenor
Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano
Juan de la Rubia, director

Deja un comentario