Chichester Psalms

Quan, el 1958, Bernstein va acceptar la direcció de la New York Philharmonic Orchestra, un crític del New York Times va vaticinar que Broadway havia perdut per sempre un dels seus grans autors. En efecte, des de llavors la composició va passar a tenir un lloc secundari en l’activitat de Bernstein i no va superar mai el seu West Side Story (1957). Però encara estaven per venir obres com els Chichester Psalms (1965) i la Mass (1971).

Bernstein va escriure els Chichester Psalms aprofitant un any sabàtic, per encàrrec del canonge de la catedral de Chichester, Walter Hussey. Hussey ja era conegut pel seu excel·lent criteri a l’hora d’escollir artistes col·laboradors: uns vitralls de Chagall, una Mare de Déu de Henry Moore i la cantata Rejoyce in the lamb de Britten són a la llista d’obres mestres que li devem. Hussey va encarregar-li que musiquès el Salm 2 amb total llibertat: “Molts de nosaltres estaríem complaguts si aquesta música recordès una mica a West Side Story”, li arriba a dir en una carta. Bernstein va optar per posar música a una selecció d’estrofes de diferents salms, no només del segon. El resultat és una obra que combina el text hebreu amb la tradició coral cristiana, en el que en definitiva és una cant per la pau a Israel.

Els salms se’ns presenten en aquest concert emmarcats per una interessant selecció per a orgue sol. D’una banda, transcripcions d’obres simfòniques de Wagner i Txaikovski. És molt habitual que el repertori organístic s’apropiï del repertori per a orquestra, ja que com diu el propi Carpenter, l’orgue “permet articular idees musicals complexes i matisos que així poden ser més fàcilment percebuts pels afeccionats”.

D’altra banda, tres fragments de les Pièces de Fantaisie de Vierne: la descripció virtuosística de les ninfes dels rierols, les Naiades; la grandiloqüència de la seva Toccata; i les familiars notes del Carillon de Westminster, que retrata aquella boirina tan londinenca.

Completen el concert dues obres ben representatives de Bach, el coral per a orgue O Mensch, bewein dein Sünde gross, i la monumental Passacaglia i fuga en Do menor, que sobre un baix obstinat que es repeteix una i altra vegada construeix un dels grans cims del repertori per a orgue.

orfeo-catala-1-a-bofill

Informació del concert:

Data 08/11/2016  – Palau de la Música. Sala de Concerts, 20:30h

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ

 

Fitxa artística

Cameron Carpenter, orgue

Orfeó Català (Simon Halsey, director)

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director)

Programa

  1. Wagner:Obertura dels Mestres Cantaires de Nuremberg(arranj. Cameron Carpenter)
    L. Vierne: Naïades, op. 55 núm. 4 (Suite núm. 4 de Pièces de Fantasie)
    L. Vierne: Toccata, op. 53 núm. 6 (Suite núm. 2 de Pièces de Fantasie)
    L. Vierne: Carillon de Westminster, op. 54 núm. 3 (Suite núm. 3 de Pièces de Fantaisie)
    L. Bernstein: Chichester Psalms
    P. I. Txaikovski: 3er moviment de la Simfonia núm. 6, “Patètica”
    J. S. Bach: Coral O Mensch, bewein dein Sünde gross, BWV 622 (Orgelbüchlein)
    C. Carpenter: Improvisació
    J. S. Bach: Passacaglia i fuga en Do menor, BWV 582

Deja un comentario