Flicka, a Barcelona

Print Friendly, PDF & Email

A aquestes alçades de la vida…

“Les armes defensives de la maduresa són les arts i la posada en pràctica de les virtuts conreades al llarg de tota la vida. Quan has viscut molt de temps, produeixen fruits meravellosos”. Ciceró.

Si ho afirmava Ciceró, no serem nosaltres els qui gosem contradir-lo, i encara menys en ocasió d’un concert com el d’aquesta nit. Frederica von Stade fa anys que es va retirar oficialment dels escenaris, i des de llavors només canta quan li ve de gust i allò que li ve de gust. És el petit luxe que es poden permetre, a aquestes alçades de la vida, les persones que han conreat virtuts i que han assolit els cims més alts. En el seu cas, la llista de guardons, estrenes glorioses, enregistraments de referència i crítiques encomiàstiques és tan gran que el currículum que acompanya aquest programa de mà no és sinó la punta d’un immens iceberg forjat amb gust, musicalitat i una incombustible elegància.

Von Stade és admiradora de la veu de Victoria de los Ángeles, i és gràcies a aquesta admiració que avui podem comptar amb la seva presència, en un esdeveniment del tot excepcional. La vetllada és única no només per ser ella qui és, sinó també pel repertori personalíssim que ha escollit. A més, és el colofó a una edició del LIFE Victoria que ha volgut posar les dones en el centre de la programació.

D’entrada, la mezzosoprano ens regala un pom de roses. La brevíssima proclama de Rorem “Sóc una rosa” li serveix com a presentació per passar a la història de la rosa que es desperta d’un somni tal com la va descriure Strauss i a la rosa dels prats de Canteloube, autor francès tan estimat per la Victòria. Aquest primer bloc acaba amb La vie en rose, popularitzada per Édith Piaf, que en la veu de Von Stade adquireix tota una altra dimensió.

El segon capítol d’aquest concert el podríem considerar autobiogràfic, ja que inclou tres obres a les quals Flicka està estretament lligada. Una de les seves filles, Jenniffer, es diu així en referència a la Jenny Rebecca de Carol Hall. Quan va néixer la seva segona filla, Lisa, la cantant també va voler que tingués un cicle de cançons amb què identificar-se, i així és com va néixer l’encàrrec de Paper Wings. Dues melodies d’aquest recull obren i tanquen l’apartat, que també inclou dues bellíssimes cançons de bressol de Ginastera i, altre cop, Canteloube.

És bo tenir present que Jake Heggie és un dels compositors d’òpera més coneguts del panorama contemporani, gràcies a èxits com Dead men walking i Moby Dick. És també un prolífic escriptor de cançons, entre les quals destaquen els tres cicles que li ha dedicat a Von Stade. Paper Wings és un d’aquests, amb poemes escrits per la pròpia cantant. La darrera òpera que Von Stade va representar, l’any 2011, va ser precisament la que Heggie va escriure per a ella, Three Decembers.

Tornant de la pausa, la mezzosoprano ens proposa un viatge a París en quatre cançons de Poulenc, Rorem i Berthomieu. Nascuda a Estats Units, va ser a la capital francesa on es va casar i on va tenir les seves filles. A més, és on va veure enlairar-se la seva carrera als anys 70. Va viure molt a prop de Bois de Boulogne, indret que dona nom a una de les obres que ens canta avui.

El quart i darrer apartat té l’amor (i el desamor) com a protagonistes. Atreviments propis de la maduresa, hi trobem un dels Rückert-Lieder de Mahler al costat del fragment més cèlebre del musical A Little Night Music d’Stephen Sondheim. La selecció, però, no és ni casual ni arbitrària. A aquestes alçades de la vida, es veuen les coses amb un punt de burleta. Tornem a Ciceró: “La joventut gaudeix dels plaers intensament. En la maduresa, en tenim prou observant-los de lluny”.

Hi ha, però, més raons per les quals aquest recital es preveu emotiu i memorable a parts iguals. Al piano hi seu un dels músics més coneguts i estimats pel públic català, Albert Guinovart. Els seus mèrits són suficients per motivar la seva presència aquí, però cal afegir-hi el fet que ell va ser el pianista acompanyant de la Victòria de los Ángeles en els darrers anys de la seva carrera.

Per acabar-ho d’arrodonir, el mateix Guinovart acompanyarà la mezzosoprano Helena Ressurreiçao en un breu recital a l’inici de la vetllada. Guinovart, Von Stade i Victoria de los Ángeles tenen en comú la seva enorme generositat a l’hora de donar suport a joves artistes, i això ha esdevingut també marca de la casa d’aquest Festival. És així com cal entendre que Guinovart i Von Stade hagin volgut fer música amb la jove cantant, estretament lligada al programa LIFE New Artists.

Per acabar parafrasejant els darrers versos de la darrera cançó del concert, ens podríem preguntar: No és divertit? No és estrany? Perdre el temps a aquestes alçades de la vida aquesta nit, aquí junts al recinte de Sant Pau, escoltant la Flicka i recordant la Victòria… Gaudim, doncs, dels fruits meravellosos d’aquesta veu en una ocasió excepcional.

Pep Gorgori, musicòleg i periodista

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada