fbpx
Print Friendly, PDF & Email

No sóc de celebrar molt els “dies de”, però estava escoltant alegrement (és un dir) els Quatre últims Lieder de Strauss cantats per Jessye Normal i vaig pensar quantes coses bones devem a les dones lluitadores en la música. Norman va consagrar el diàleg entre la música clàssica, el jazz i la popular (espiritual negre). No va ser la primera soprano de raça negra, ni l’única que va lluitar pels drets del seu gènere i raça. Una lluita que no és patrimoni de les dones, ni de les persones de races diferents a la blanca, per fortuna, però que elles han lliurat amb un estil, una contundència i un art que no es poden superar. Des de la pràcticament desconeguda Mattiwilda Dobbs a Ella Fitzgerald, Nina Simone, Aretha Franklin, Amy Winehouse o, per què no ?, Audrey Hepburn i les Weather Girls (la líder, a més, va ser discriminada per obesa), al Wonderland vam fer un homenatge a aquestes dones esplèndides, al seu poder, la seva energia i la seva música. A totes elles, i a moltes més: GRÀCIES!

 

 

 

Deixa un comentari