fbpx

Demon, al Gran Teatre del Liceu

El paper protagonista d’aquesta òpera és molt valorat pels barítons. De fet, un dels atractius de la producció del Liceu era veure Dmitri Hvorostovksy defensant aquest rol.

Print Friendly, PDF & Email

Ja hem vist moltes vegades que la fama és sempre efímera i molt capriciosa. Avui et consideren el millor, i demà ningú no es recorda de tu. Diuen que això passa molt ara, amb les xarxes socials. La diferència entre l’anonimat i el trènding topic és imperceptible. Però el cas és que això, en realitat, ha passat sempre. Avui ens fixem en l’òpera d’un autor que va tenir una gran reputació abans que la seva obra caiguès en l’oblit. I ara torna a la cartellera de Barcelona, al Liceu. És Demon, del rus Anton Rubinstein, una obra de l’any 1871, en ple romanticisme, i en el context de la Gran Rússia. Al Wonderland de RNE4 n’hem parlat, i el resultat és aquest:

Demon narra la història d’un dimoni que s’enamora d’una noia i la persegueix fins i tot en somnis, i no l’atura ni el fet que ella es faci monja i es tanqui en un convent. Té un evident contacte amb el Faust de Goethe, i a més incorpora un punt de terror, propi de l’època en què aquest gènere comença a fer fortuna en la literatura (pensem en el Frankenstein de Mary Shelley, força anterior, o en el Dracula de Bram Stoker). 

Rubinstein és el compositor d’òperes més prolífic de la seva generació, amb gairebé una vintena de títols. Però només un, aquest Demon, apareix de tant en tant en les programacions avui en dia. Una probable causa és que per a la seva època sona “massa europeu”: massa alemany i massa poc rus. Ni rastre de l’exotisme que es podia esperar d’ell a les portes del gran auge del nacionalisme musical.

Amb tot, el paper protagonista d’aquesta òpera és molt valorat pels barítons. De fet, un dels atractius de la producció del Liceu era veure Dmitri Hvorostovksy defensant aquest rol. La seva mort, mesos enrere, ha fet que el coliseu li dediqui les funcions, que comencen el 23 d’abril.

Deixa un comentari